ENTREVISTA : Jordi Pons de CYCLINGFIT Biomecànica
Avui tenim a aquest projecte a Jordi Pons , fundador de CyclingFit Biomecànica on ens resumirà amb 5 preguntes el món de la biomecànica i perquè està tan relacionat amb la tecnología
ENTREVISTA
PRESENTACIÓ
Hola Jordi ! Sóc en Josep Servera, et volia comentar una idea. T'explico, a l'escola Salesiana d'aquí a Calos, desde l'Àrea de Tecnología de la informació i la comunicació, hem estat fent un projecte de "final de carrera" d'aquest darrer any a Calós. En el meu cas, he creat una pàgina web sobre L'inclusió de la Tecnología en el món del ciclisme. Hi ha tot tipus de temes que he tractat com una petita introducció al ciclisme, avantatges i inconvenients de la tecnología dins el nostre esport entre altres.. Però volia acabar-la amb el "toque" final. Per això havia pensat que tú i la teva empresa de biomecànica és un clar exemple de l'implementació de la tecnología a les bicicletes i el seu anàlisi. Estaria encantat de poder fer-te una breu entrevista.
COS DE L'ENTREVISTA
Qui és Jordi Pons i què és Cycling Fit ?
Soc una persona "Normal i corrent" (res de especial...) que després de deixar el futbol als 18 anys es va aficionar al ciclisme de muntanya (BTT), com un nou esport. A partir d'aquí es va interessar cada cop més amb els anys (btt com carretera). La idea de CYCLING FIT es un projecte personal que va néixer a partir de començar a patir problemes i lesions per la pràctica del ciclisme i vaig començar a sercar "solucions" i aquí és on vaig descobrir aquest serveis, bàsics per tot els ciclistes. La bicicleta sa de ajustar a cada persona de forma individual per evitar aquest problemes i lesions que poden aparèixer. Em vaig interessar amb el tema, vaig investigar on podia iniciarme e introduir-me poc a poc en aquest mon. Món molt complex i per res fàcil, per cert. Vaig decidir emprendre la idea després de formar-me sortint fora de Menorca, intentant aprendre dels millors professionals del sector. Gran part de la culpa la te David Herrero (País Basc), ex ciclista professional i biomecànic de professió. Un gran professional reconegut dels millors a nivell Español de Europa, per la seva gran experiència. He tingut la sort d'anar 3 vegades al País Basc a treballar amb ell i millorar per seguir formant-me com a "Professional".
Jordi , en què consisteix la biomecànica i quin tipus de biomecànica realitzes?
Bàsicament, es tracta de adaptar les mides, components de la bicicleta, etc... a cada ciclista en qüestió, després de fer una valoració morfològica "en camilla i fora de la bici" per veure com es aquesta persona, quins problemes o patologías té i valorar la seva flexibilidad, tot per posicionar al ciclista de la millor manera. Normalment realitzam 1 tipus d'estudi biomecànic. Un estudi biomecànic en Dinàmic (capturant els moviments del ciclista en temps real), que és quan podem valorar tots els gestos i moviments que fa el cos "mentre està en moviment", on es poden veure molt millor tots els moviments, "tics" o "Mal vicis" que pot tenir un ciclista. Ja sigui per una mala col·locació o per alguna limitació corporal (morfològica). Antigament es poden fer "bike fits" en estàtic, però no son fiables, careixen de precisió, cosa clau en tot aquest tema. Per aquest motiu NO fem biomecàniques més "simples" ni més econòmiques, perquè per jo NO té cap sentit. Si es fa, s'ha de fer correctament. I aquí és on entra la tecnologia en la biomecànica. Eines creades expressament per aquesta feina.
Quins aparells utilitzes i com és el procés d'anàlisi ?
Les eines son de fabricant dels Estats Units, concretament de Boulder (Colorado), coneguda com a RETÜL Technology. La qual és de les mes utilitzades a nivell mundial i per molts equips professionals. Per la seva senzilles i practicitat. I que és molt precisa i fiable. RETÜL va comensar de manera independent, després de uns anys, la marca Americana Specialized es va fer amb els drets i la propietat de la marca. Des de llavors, Retul es de Specialized Cycles.
El procés es simple. Es comença amb una recollida de dades de ciclista "formulari", on el ciclista es el protagonista, ens conta la seva història, problemes físics, limitacions, molestis, dolors.... per tenir una idea del perfil que tenim a davant (pacient "sà" o pacient "lesionat"). A partir d'aquí i després de unes valoracions funcionals "fora de la bici" es comença a valorar i agafar medicions del ciclista damunt la bicicleta per millorar la seva posició i eficiència de pedaleig. Partim d'una posició inicial i una posició final, que el ciclista anirà provant les posterior semanas, des de que surt de la consulta. Esperant el "visto bueno" sobre les sensacions que té el ciclista ("Bones o dolentes"). En cas de "ser dolentes o no satisfactòries, seguirem provant fins trobar una posició ideal".
Quin és l'objectius d'aquests anàlisis a les bicicletes?
L'objectiu, és bàsicament millorar la posició del ciclista. Incidint en 3 factors molt importants: 1 Prevenció de lesions, 2 Millora de la comoditat i 3 La millora de l'eficiència i optimització de la pedalada (La posició es bona si podem anar a la mateixa velocitat, però amb menys esforç físic "mateixa velocitat, amb menors pulsacions?... bàsicament). Quan el cos va còmode, es relaxa més i gastem menys energia per poder avançar, o avançar més ràpid amb el mateix cost energètic.
PREGUNTA FINAL : Quines coses creus que han canviat al ciclisme gràcies a la tecnologia? Estas a favor de tots aquests canvis?
La tecnologia sempre te 2 cares. La cara bona i la dolentes. Es bona per què et pot facilitar molt més les coses, et permet realitzar canvis "tan petits" que qualsevol pot menysprear o infravalorar, i et permet afinar molt mes una posició. Els nombres no enganyen! Medició milimètrica! Per el contrari, a major precisió, més risc de "equivocar-te". Qualsevol petit canvi o mala col·locació dels sensors et pot descol·locar totalment i fer-te tornar boig. Es la cara amarga, que de tan precis que es, pot ser un "enfang", perquè el ciclista veu que aquell nombre "milimetres", no acaba de ficar-se "en un rang òptim". Amb el anys he aprés a que tampoc hi ha que ser esclau dels nombres, ni les mediacions milimètriques... tenim la sort de tenir una referència amb "anglès" inicial i per poder orientar l'estudi biomecànic, que es lo verdaderament important. Per intentar conduir o orientar la posició final que "volem" obtenir. I això el protagonista soc jo, (el biomecànic). Xerrant clar, abans de fer cap medició, ja tinc clar cap on tenim que anar i quins canvies hem de fer per obtenir la posició que buscam. Després ficam tots els sensors i medicions, a mode de "confirmació". Això es el que costa de fer, aprendre un ofici sense ser esclau de una "eina". Perquè por molt bona que sigui la "eina" (RETÜL), si tú com a professional NO la saps utilitzar, NO SERVEIX DE RES.
És com si tinguis un Ferrari i no tinguis idea de conduir un cotxe.... Fracasooo! ;) Objectiu 1; Millorar tú com a "professional" (conductor), després podràs conduir un ferrari, un seat panda o el que vulguis.
Per suposat, tots aquest canvis son molt positius, cada dia tens noves informacions, tot es professionalitza mes i mes, i es un gust poder seguir aprenent coses noves "cada dia". Es un món que no para. En general, el món on el "cos humà es protagonista", mai s'atura. Cada día surten nous informacions, evidències científiques (per bé o per a mal)... La qual cosa fa que "sembli que mai en saps suficient" i pot ser una mica frustrant, ho reconec. En general passa en el món de la biomecànica (de l'esport que sigui), en el món de la fisioteràpia, el món de la medicina, etc.
COMIAT
Moltes gràcies Jordi per haver aceptat resprondre aquestes preguntes, ha estat un plaer poder haver difrutat de les teves repostes i segur que tots hem après una mica més sobre aquest tema tant interesant , Moltes Gràcies!
Podeu seguir a Jordi Pons i CyclingFit Biomecància através de la seva pàgina web i xarxes socials.